Montem una pinya !

Primer de tot, cal tenir clar que, la pinya és l'estructura encarregada de sostenir el castell.

Cada persona de la colla té una posició assignada segons la seva aparença física, la seva alçada, pes i edat. En el moment d'arribar a plaça, cadascú coneix la seva posició en un determinat castell, ja que les estructures han estat molt treballades, durant la temporada als assajos.
 

Tal i com veiem a la fotografia, el primer en entrar a formar la pinya és el baix, sobre el qual s'alçarà tota el tronc. Les crosses són les encarregades de col·locar-se sota els seus braços i ajudar-lo a aguantar el pes, aquesta posició acostuma a ser ocupada per noies. El contrafort, tal i com veiem, és una persona que es col·loca darrere el baix, de cara a la seva esquena i que s'encarrega d'agafar la faixa de les crosses perquè aquestes i el baix  no es moguin de la seva posició.

De cara al baix, trobem a l'agulla, que és l'encarregada d'evitar que el segon es desplaci cap endavant, és a dir, que la primera persona que formarà el tronc, stigui en el lloc correcte durant tot el desenvolupament del castell.

Al voltant de tota aquesta estructura, trobem les primeres mans i les davanteres que ajudaran igual que l'agulla a que el castell no es mogui de la seva col·locació inicial, intentaran parar els tremolors que el tronc transmet cap a baix i d'aquesta manera alleugeriran la tasca del baix. Els laterals, per la seva banda subjectaran als segons de manera lateral, tant interior com exteriorment.

Com podem apreciar, quedarà formada una estructura en forma de creu, que seran les diagonals i els taps els que col·locant-se a l'espai que queda amb les mans amunt si l'alçada els ho permet, o amb les mans cap avall en cas contrari, elsque s'encarregaran de que no es moguin lateralment.

Tota la pinya ha de fer una força constant cap amunt per ajudar al tronc i donar-los seguretat.

Què són?

Fa al voltant de dos-cents anys que es fan castells a Catalunya, però no és la seva antiguitat allò que dóna valor a aquesta expressió cultural catalana, sinó que és la seva vigència com a manifestació viva que els dóna aquest atractiu.

Les colles estan formades per un col·lectiu format per persones de qualsevol condició social, ideologia, edat, gènere, característiques físiques o procedència, però que es mouen per un objectiu comú, entre la festa, el ball i l’esport. És això el que dóna a les colles castelleres unes característiques úniques dins de Catalunya.

Actualment, el tema dels castellers ha estat més tractat que en anys anteriors pel fet de que el 16 de novembre, van ser declarats per la UNESCO Patrimoni immaterial de la humanitat.

Aquesta decisió es va prendre a Nairobi on juntament amb els castells, també competien tres candidatures espanyoles més: el flamenc, els patis de Còrdova i el Cant de la Sibil·la mallorquí.

Hi ha 179 bens immaterials de la Humanitat, dels quals fins al moment n’hi ha quatre d’espanyols: la Patum de Berga, el misteri d’Elx, el tribunal de les aigües de valència, i el “silbo” de l’illa de la Gomera.

Com es fan?

Primer de tot hem de tenir clara una estructura de les persones que formaran el tronc, i que per tant, hauran d’assajar durant la temporada, amb molta concentració i equilibri.

Cal tenir en compte que és tant important la gent que forma el tronc, com tots aquells que formen la pinya, ja que és l’encarregada de sostenir tota l’estructura.

Cadascú té el seu lloc idoni en un castell.

Les persones del tronc a part de la tècnica, han de tenir molta confiança amb els seus companys, ja que es tracta d’un treball en equip.

Els nens que pugen al que anomenem pom de dalt, són la canalla. Les seves posicions són anomenades: dosos, aixecador i enxaneta.

Tots els castellers porten  una indumentària característica: porten una faixa per protegir l’esquena, un mocador que acostuma a anar al cap o als canells, pantalons blancs i la camisa del color específic de cada colla.

2d8 de Vilafranca