Què són?
Fa al voltant de dos-cents anys que es fan castells a Catalunya, però no és la seva antiguitat allò que dóna valor a aquesta expressió cultural catalana, sinó que és la seva vigència com a manifestació viva que els dóna aquest atractiu.
Les colles estan formades per un col·lectiu format per persones de qualsevol condició social, ideologia, edat, gènere, característiques físiques o procedència, però que es mouen per un objectiu comú, entre la festa, el ball i l’esport. És això el que dóna a les colles castelleres unes característiques úniques dins de Catalunya.
Actualment, el tema dels castellers ha estat més tractat que en anys anteriors pel fet de que el 16 de novembre, van ser declarats per la UNESCO Patrimoni immaterial de la humanitat.
Aquesta decisió es va prendre a Nairobi on juntament amb els castells, també competien tres candidatures espanyoles més: el flamenc, els patis de Còrdova i el Cant de la Sibil·la mallorquí.
Hi ha 179 bens immaterials de la Humanitat, dels quals fins al moment n’hi ha quatre d’espanyols: la Patum de Berga, el misteri d’Elx, el tribunal de les aigües de valència, i el “silbo” de l’illa de la Gomera.
Primer de tot hem de tenir clara una estructura de les persones que formaran el tronc, i que per tant, hauran d’assajar durant la temporada, amb molta concentració i equilibri.
Cal tenir en compte que és tant important la gent que forma el tronc, com tots aquells que formen la pinya, ja que és l’encarregada de sostenir tota l’estructura. Cadascú té el seu lloc idoni en un castell.
Les persones del tronc a part de la tècnica, han de tenir molta confiança amb els seus companys, ja que es tracta d’un treball en equip.
Els nens que pugen al que anomenem pom de dalt, són la canalla. Les seves posicions són anomenades: dosos, aixecador i enxaneta.
Tots els castellers porten una indumentària característica: porten una faixa per protegir l’esquena, un mocador que acostuma a anar al cap o als canells, pantalons blancs i la camisa del color específic de cada colla.
2d8 de Vilafranca